Trenta-cinc anys de teatre : records d'una aficionat de poble 1950 / Josep Moix i Marimon ; edició a cura de Guillem Carreras Albareda
Moix i Marimon, Josep


Santa Coloma de Queralt : Associació Cultural Revista la Segarra,
110 p. : il. en blanc i negre ; 24 cm (Explica-m'ho, 5) 

"Trenta-cinc anys de teatre colomí és un text singular. Tal com ens adverteix en Josep Moix i Marimon, el Sastre Martinet, en les primeres línies, "no és un llibre per ser publicat, ni tan sols per ser llegit [.]; no té altra fi que espaiar-me refrescant la memòria d'alguns records de la meva vida". Precisament perquè havien de mantenir-se en el terreny de la privacitat, aquestes són unes memòries d'allò més honestes. Així que no espereu trobar-hi una crònica asèptica, merament descriptiva, sobre el teatre d'aficionats a Santa Coloma des de principis del segle XX fins l'esclat de la Guerra civil espanyola. Els episodis narrats són escrits amb el cor i, sobretot en els darrers compassos, també amb l'estòmac. El conjunt de capítols forma un viatge introspectiu sobre les dinàmiques associatives que imperaven a Santa Coloma, marcades pel classisme, l'adscripció a centres polítics i - probablement com sempre ha passat i sempre passarà - a les fílies i fòbies personals" .

Memòries de presó (1939-1940) / Josep Moix Marimon (Sastre Martinet)
Moix i Marimon, Josep (Sastre Martinet)


Santa Coloma de Queralt : Associació Cultural Baixa Segarra, 2012
281 p (La Garbera, 10) 

Per la seva ideologia esquerrana l'autor, el 1939 va ser jutjat per un tribunal militar en el mateix procés sumaríssim en què fou condemnat a mort Lluís Solà. Moix va ser condemnat a 30 anys de presó i enviat a Cuéllar (Segòvia). Un emotiu recull d'aquella amarga experiència és aquest llibre de memòries, que comprèn la narració dels fets -escrita el 1950- i els poemes que anava escrivint en fulls de bloc com a vàlvula d'escapament a mesura que es produïen els fets, les conseqüències de les quals mai va poder superar. S'ha afegit també la correspondència que des de la seva detenció va mantenir amb la seva filla Mª Antonieta en la qual expressa els seus sentiments de condemnat injustament.